dimarts, 15 de febrer del 2011

Trencarem el silenci i l'oblit?


Eixa és la pregunta que és fa el company de qui us he parlat a les anteriors entrades, i que desprès de llegir-se el llibre m'ha escrit comentant-me les seves impressions.
Certament no ho sé, pot ser resulte impossible setanta anys desprès aconseguir que es sàpiga la veritat. La vida acomodaticia fa que els canvis siguen epidèrmics, una mica més de bibliografia, una pel·lícula que recull premis a cabassos, però pocs canvis d'estructures. Poc voler acceptar i enfrontar-se al fet que les institucions, les jerarquies de poder, encara estan dominades pels de sempre.
Tanmateix, continue pensant que cal donar veu a qui mai l'ha tingut, almenys així els honrem i ens posem a nivell de la seva dignitat.
Com diu el meu emissari: "Traure a la llum la vida d'aquells que se la jugaren per voler donar a les generacions que els havien de succedir una vida més venturosa i més lliure que la seua, foren molts, dones i homes que somniaren i vullgueren un món lliure de tirans i d'explotadors i explotats [...]."