Quasi dos anys desprès de la presentació oficial a Carcaixent, hem eixit de la terreta per anar fins a Monòver, gràcies a la gent del Casal Jaume I d'eixa població, que a més de ser gent valenta, resistent i amb principis, no tenen prejudicis i en cap moment pensaren que la història de Paco Cucarella i la de la resta de companys encausats, sols puga interessar a la gent de Carcaixent o de La Ribera.La presentació fou a càrrec de Júlia Tortosa Corbí, besneta de Luís Corbí Rico, que també fou assassinat pels feixistes, desprès de suportar la ignominia d'un procès sumaríssim, que ni ara en democràcia les autoritats volen declarar nul.
Les semblances entre el cas d'aquest socialista de Monòver i els casos que recull Entre el silenci i l'oblit, son enormes, inclús per les fonts consultades per a poder publicar els textos. Podeu comprovar-ho, llegint el que fins ara és l'únic document a l'abast que conta la història de Corbí: un artícle de la seva altra besneta, Noemí Tortosa Corbí, publicat a la Revista de Festes de Monòver, 2011:
"L’11 de desembre de 1940, a les 5:30 de la matinada, amb mà tremolosa i cal·ligrafia apressada, Corbí va escriure «querida esposa, hijos, cuñada y sobrinos: adiós para siempre». «La vida – va afegir – una vez se pierde, en éste caso en situación dura, pero en fin, con honradez y moral». A les 7.00 del matí es va dur a terme l’execució per afusellament en el campament de Rabassa. El seu cos va ser enterrat en una fossa comú en el cementeri d’Alacant.".
Enhorabona pel llibre, Anna! M'haguera agradat molt poder assistir a la presentació, però aquest és un dels inconvenients de viure lluny de casa, que a vegades ens perdem grans esdeveniments com el del dissabte. No obstant això, espere tenir l'oportunitat de coneixer-te en persona i sobretot, tinc moltes ganes de poder llegir el treball sobre Paco Cucarella que, n'estic convençuda, serà un punt de referència per al nostre treball sobre Luis Corbí. Tot el treball realitzat fins ara al voltant de la figura del meu besavi l'he fet en col·laboració amb Salvatore Mura, sense el qual res de tot açò haguera esta possible.
ResponEliminaEnhorabona, per tant, en nom de tots dos perquè sabem la dedicació que suposa un treball d'aquest tipus, així com els obstacles que planteja.
Una caloros abraçada des de Sicília,
Noemí Tortosa Corbí
Gràcies Noemí, jo no sóc historiadora però crec que el llibre és digne i sobretot compleix l'objectiu principal: traure amb orgull de l'oblid als lluitadors i lluitadores per la llibertat.
ResponEliminaUna abraçada, i quan tingau el llibre publicat aviseu!!
Anna