dijous, 9 de desembre del 2010

Una carta


A l'anterior entrada us comentava com m'havia trobat amb un home interessat en aquest llibre, que de mica en mica va estenent-se tan satisfactòriament.

Avui he rebut correu, del de veritat, de l'escrit a mà i posat a un sobre que ha dut les lletres fins a la meua bústia. Emocionant.

Gràcies!!

1 comentari:

  1. Ja en rebem tant poques de cartes com la que descrius...
    Ara ens deixem comentaris als blocs, a Facebook, al correu electrònic, a Tweeter, als webs....
    Però l'emoció de la carta, d'obrir-la, desplegar-la i esperar amb emoció a llegir-la tota, simplement no té preu.
    Gràcies pel valor que l'hi has donat...

    ResponElimina